Elaborat el projecte de Catàleg de béns, de conformitat amb l’article 83.1 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, i amb l’article 216.1 del Decret 67/2006, de 19 de maig, pel qual s’aprova el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, se sotmet a informació pública, pel termini d’un mes, comptador des de l’endemà de la publicació del present anunci en aquest Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Durant aquest termini podrà ser examinat per qualsevol persona interessada a les dependències municipals perquè formule les al·legacions que estime pertinents.
Almiserà, 4 d’octubre de 2011.– L’alcalde: José Juan Mascarell Camarena

Les Corts valencianes van aprovar en febrer de 2006 una proposició no de llei en la que demanaven ‘al govern espanyol que rebutjara la possibilitat d’ubicar el magatzem centralitzat provisional en superfície de residus nuclears d’alta activitat a la central nuclear de Cofrents o en instal·lacions annexes a aquesta’. Així mateix també declaraven ‘de manera solemne la seua ferma oposició a albergar en territori valencià els residus nuclears d’alta activitat que provenen de les centrals nuclears de la resta de l’Estat espanyol, tot considerant els riscs associats al transport i al magatzem indefinit de grans quantitats d’aquests residus perillosos, i per les molt negatives conseqüències que, en cas d’accident, podien tenir per a l’agricultura, l’activitat econòmica en general i, sobretot, per a la població valenciana.’

Ara s’ha conegut que un municipi valencià, Zarra, opta a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears (ATC), magatzem que no és cap solució al problema dels residus, la perillositat dels quals pot durar centenars de milers d’anys. Tenint en compte que la vida útil de la central nuclear de Cofrents acaba el 2011, l’elecció de Zarra com a ubicació del magatzem podria aplanar el camí a l’allargament de la vida d’una central nuclear.

Des del BLOC considerem que és urgent elaborar un pla de tancament per a Cofrents en el qual s’incloga la substitució de l’energia oferta per Cofrents per energies renovables.

Per tot això demane al ple d’aquest ajuntament la següent:

PROPOSTA D’ACORD
Que l’Ajuntament d’Almiserà done suport a l’acord pres per les Corts Valencianes en 2006 i rebutge la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears (ATC) en Zarra.

Si partim de la base que les competències en matèria agrícola les tenen la Unió Europea, seguit del Ministeri d’Agricultura i de la Conselleria d’Agricultura, hem de vore exactament quins són els responsables de la situació del camp valencià.

La primera cosa que hem de tindre en compte és que durant els 14 anys que duu governant el Partit Popular al País Valencià, la situació del camp ha anat cada dia a pitjor – de fet, els preus dels productes agraris són quasi iguals o més baixos ara que a meitat dels anys 90. Hem de tindre present que el Sr. Rodríguez Zapatero governa a l’estat espanyol des de l’any 2004. Amb açò volem dir que en vora 10 anys que coincidí el Partit Popular en els governs d’Espanya i el País Valencià, no es va fer res per l’agricultura valenciana, ans al contrari, s’apostà per un model que donava l’esquena al camp valencià i que és una de les conseqüències de la situació actual.

També cal dir que l’actual Ministeri de Medi Ambiente, Medi Rural i Marí (MARM) per al 2010 baixa un 3,3% sobre l’any anterior i deuria comptar amb partides dels pressupostos generals de l’Estat destinades a les mesures de desenvolupament rural –per a aportar a les comunitats autònomes- per valor de més de 536 milions d’euros, però sols ha inclòs poc més de 154 milions d’euros, és a dir, únicament disposa en el pressupost del 30% dels recursos compromesos.

Des del BLOC qüestionem la labor que duu a terme el MARM perquè la creació del nou macroministeri provoca que s’atenga de tot, excepte els problemes dels agricultors i ramaders que son els de manca de rendibilitat i de supervivència. A més ja sols representa el 2% del global dels pressupostos generals de l’Estat.

La segona cosa a tindre en compte és qui “mana” a la Unió Europea. El Partit Popular Europeu. Dins d’eixe grup hi ha parlamentaris valencians, per la qual cosa, des del govern de la Generalitat i des del propi Partit Popular es podria haver treballat més a fi que eixos parlamentaris defensaren aleshores i defensen ara els interessos del camp valencià a Europa.

Per tant, cal demanar a cada administració competent la responsabilitat que li pertoca perquè entre uns i altres s’està portat a l’agricultura valenciana a la seua extinció.
Es per tot açò que presentem a consideració, debat i aprovació del Ple, la següent

PROPOSTA D’ACORDS:

1.- L’Ajuntament d’Almiserà se solidaritza amb el sector agrícola i ramader espanyol al que considera sector estratègic, vital per al desenvolupament del mon rural.

2.- Exigir un canvi en la política europea agrícola perquè es done suport als llauradors, front a les grans superfícies subvencionades i les pràctiques de la gran distribució alimentària.

3.- Exigir al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí que faça una política a Europa que recolze més el camp Valencià.

4.- Exigir a la Conselleria d’Agricultura que defense el camp Valencià i reclamen el que per dret li pertoca.

5.- Donar trasllat del present acord a la Comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Congrés dels Diputats, així com al Parlament Europeu i a la Comissió competent, al Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí i a la Conselleria d’Agricultura.

L’article 46 de l’Estatut d’Autonomia valencià de l’any 1982 preveia que “una llei de les Corts Valencianes…. determinarà la divisió comarcal, després de ser consultades les corporacions locals afectades”.
Van passar vint-i-sis anys des de l’aprovació d’aquesta norma bàsica i la llei a què fa referència encara no ha arribat al Parlament Valencià. En la reforma de l’estatut de l’any 2006 es continua proposant una llei de comarcalizació en l’article 65:

“1. Una llei de Les Corts, en el marc de la legislació de l’Estat, que haurà de ser aprovada per majoria de dos terços, podrà determinar la divisió comarcal, després de ser consultades les entitats locals afectades.

2. Les Comarques són circumscripcions administratives de la Generalitat i Entitats Locals determinades per l’agrupació de municipis per a la prestació de servicis i gestió d’afers comuns.

3. Les àrees metropolitanes i les agrupacions de comarques seran regulades per Llei de Les Corts aprovada també per majoria de dos terços, després de ser consultades les entitats locals afectades.”

La comarca és, després del municipi, l’espai amb què més fàcilment s’identifiquen els ciutadans i les ciutadanes del nostre país. La divisió comarcal és assumida pels valencians i les valencianes, que coneixen perfectament la comarca a la qual pertanyen i són conscients dels lligams econòmics, administratius, geogràfics i culturals que mantenen amb les valencianes i valencians que viuen en altres poblacions d’eixe mateix espai.

L’estructuració comarcal del territori valencià ha sigut estudiada per historiadors, geògrafs i erudits com Mateu i Llopis, Beüt i Belenguer, Roselló Verger, Joan Soler, Pérez Puchal…. que n’han dissenyat diverses propostes.

Posseïm, doncs, el marc estatutari que legalitza la divisió comarcal, la reflexió científica que la justifica i la predisposició de les ciutadanes i dels ciutadans que hi viuen que la fan viable. Queda només, per tant, la voluntat política de fer-la realitat.

Per tot això presentem la següent proposta:

1.- El Ple de l’Ajuntament d’Almiserà demana a les Corts que insten al Govern de la Generalitat Valenciana que desenvolupe l’article 46 de l’Estatut d’Autonomia valencià.

2.- El Ple de l’Ajuntament d’Almiserà demana a les Corts Valencianes que cree una comissió per a l’estudi de l’organització comarcal i elabore un projecte de llei de comarcalització que siga discutit i aprovat pel Parlament Valencià.

3.- Traslladar aquest acord a la Mesa i a tots els grups polítics de les Corts Valencianes.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS: La pensió mitja mensual que cobra un llaurador o ramader del País Valencià del Règim Especial Agrari de la Seguretat social és de tan sols 504 euros al mes, una quantitat fins i tot inferior al salari mínim interprofessional, que es troba actualment en els 633 euros. Aquests 504 euros es troben molt allunyats de la mitjana de les pensions dels treballadors provinents del règim general, que és de 931 euros. És totalment injust que els treballadors del camp tinguen que viure amb 402 euros menys al mes, després de tota una vida de treball i sacrificis.
Les pensions de viudetat del règim general, que són d’una mitjana de 619 euros, ja són en si mateix insuficients, aleshores cal remarcar que les de viudetat del règim agrari, que es troben en una mitjana de només 446 euros, són una vergonya.

Hem de tindre en compte que el sector agrícola és estratègic per al conjunt de la societat, perquè, a més de produir els aliments necessaris, sans i de qualitat, és ell qui manté i gestiona el 80% del territori, fixa les poblacions en les zones rurals, evitant el seu complet despoblament, i conserva així el paissatge i el medi ambient del qual després es beneficia el conjunt de la ciutadania. És per això que pensem que l’equiparació del seu règim de pensions i viudetat al règim general és un deure del conjunt de la societat.

S’ACORDA

PRIMER – Que l’Ajuntament d’Almiserà inste al Consell per a què pressione al Govern de l’Estat a que equipare les pensions dels llauradors i ramaders a la mitjana de les que provenen del Règim General de la Seguretat Social.

SEGON –Manifestar la disconformitat de l’Ajuntament d’Almiserà davant aquest fet totalment injust que afecta a la gent de unes comarques de forta tradició agrària i ramadera com les nostres.

PROPOSICIÓ

El Grup Municipal del Bloc a l’Ajuntament d’Almiserà considera que la censura practicada per la Presidència de la Diputació de València en retirar diverses fotografies de l’exposició Fragments d’un Any que, organitzada per la Unió de Periodistes Valencians, se celebrava al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, constituïx un acte completament rebutjable.

Resulta totalment impropi d’una societat democràtica com la valencianala la pervivència de tics de caràcter autoritari que comporten actes de censura i de limitació de la llibertat d’expressió com el que abordem.
És per això que presentem la següent:

PROPOSTA D’ACORD

Que l’Ajuntament d’Almiserà:

1.- Manifeste el seu rebuig a l’acte de censura que la retirada de les fotografies suposa.

2.- Done suport a la decisió de la Unió de Periodistes Valencians de retirar la totalitat de l’exposició Fragments d’un Any com a mostra de protesta per la censura practicada per la Presidència de la Diputació de València.

3.- Demane al President de la Diputació la rectificació d’un acte de censura d’estes característiques, impropi d’una societat democràtica com la nostra.

4.- Oferisca una sala on poder exposar la mostra completa.

5.- Trasllade l’acord adoptat a la Presidència de la Diputació de València i a la Unió de Periodistes Valencians.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

La Federació de Societats Musicals és una associació amb més de 40 anys d’existència i que agrupa a 524 societats musicals del País Valencià, el que representa el 50 per cent de totes les existents a l’Estat, amb més de 200.000 socis; 40.000 músics i 60.000 alumnes de les Escoles de Música. Açò representa un fenomen únic en el món, propi, autòcton i, per tant, representatiu del nostre poble.

En la 41 Assemblea General, celebrada a Borriana en octubre de 2009, va aconseguir que la directora gerent de l’Institut Valencià de la Música, Immaculada Tomàs, en representació de la Consellera de Cultura, es comprometera a complir els convenis signats entre l’IVM i la FSMCV.

La FSMCV va quedar en presentar-los una proposta d’esmena als pressupostos de la Generalitat amb la finalitat de recuperar el desfasament pressupostari que s’havia originat a conseqüència de les minoracions fetes per l’IVM als convenis signats per a l’any 2008.

A més, encara quedaven pendents quatre punts corresponents al conveni signat entre la Federació i la Generalitat en 2005, i que fan referència al finançament de les escoles d’educands, la nova seu federal, les ajudes a la construcció i rehabilitació de seus de societats musicals i la plataforma tecnològica de la Federació.

Posteriorment, la consellera de Cultura, Trini Miró, va assumir aquestes reivindicacions, primer en una reunió amb el President de la Federació, Josep Francesc Almeria, i posteriorment en la contestació a una pregunta oral, realitzada en el Plenari de Les Corts, pel Diputat de Compromís, Josep Mª Pañella, en la que va resumir en un “Sí a todo” la contestació a si assumia totes les reivindicacions de la FSMCV.

Estranyament aquests compromisos no sols no van concretar-se en les corresponents línies pressupostàries, sinó que no van comptar amb l’aprovació del Partit Popular les esmenes presentades al respecte, amb la qual cosa serà impossible atendre totes les seues necessitats.

Per tot el dalt exposat presentem a l’aprovació del plenari els següents ACORDS:

1.L’Ajuntament d’Almiserà manifesta el seu reconeixement a la tasca duta a terme per les Societats Musicals, representades per la FSMCV.

2.L’Ajuntament d’Almiserà insta el Consell a complir tots i cadascun dels compromisos assumits públicament per la Consellera de Cultura i a dotar les línies pressupostàries adients per a poder dur a terme els programes i activitats als que fan referència: a saber:

a.Augmentar les ajudes a les Escoles d’Educands i a Escoles de Música

b. Augmentar les ajudes a la potenciació de les Societats musicals

c.Augmentar les ajudes als intercanvis musicals

d.Augmentar les ajudes per l’adquisició i millora dels instruments musicals

e.Dotar una línia pressupostària nova per a la col·laboració amb els cursos, concursos, viatges i actes singulars
organitzats per la FSMCV.

f.Crear una línia nova per la organització de festivals al Palau de les Arts per la FSMCV.

g.Iniciar el procés de creació de la banda Jove de la CV, en compliment de la llei 2/1998 de 12 de maig, valenciana de la Música.

h.Crear una comissió mixta d’estudi del desenvolupament de la Llei Valenciana de la Música.

i.Dotar una nova línia pressupostària amb la que compensar la minoració dels convenis de 2008 amb la FSMCV

j.Dotació d’una nova línia pressupostària per a crear la I Plataforma Tecnològica de la FSMCV

k.Creació d’una nova línia pressupostària per a ajudar a la remodel.lació i construcció de les societats musicals.

l.D’acord amb el punt 10 de l’acord Marc de Col·laboració entre la Generalitat Valenciana i la FSMCV, de 28 d’octubre de 2005, procedir a la cessió i habilitació de la nova seu social de la FSMCV.

3.Comunicar aquests acords a Presidència de la Generalitat, a la Conselleria d’Educació, a la Conselleria de Cultura i Esport, a la Direcció de l’Institut Valencià de la Música, a tots els grups polítics de Les Corts Valencianes i a la Presidència de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

4.De les accions derivades de la presa dels anterior acords es donarà comte als diferents grups polítics en el termini de 30 dies.

Asfaltat d’una carretera.
En precs i preguntes, vam demanar que la recta de l’oest de Ròtova, en terme d’Almiserà, fóra asfaltada. Finalment, el tram ha estat adequat, de la qual cosa ens felicitem.

Un STOP.
El BLOC va sol·licitar que se senyalitzara un STOP en el carrer de tornada del cementeri. Ens felicitem poder comptar per fi amb ell, ja que ajudarà a millorar la circulació.

Fa quasi tres anys que tingueren lloc les darreres eleccions locals. Arribats a aquest punt, des del BLOC d’Almiserà hem volgut fer un balanç de l’activitat a l’Ajuntament i al poble. “A Almiserà hem sigut l’única oposició seriosa i ens hem convertit en alternativa per a governar”.

Xavier Martínez, regidor del BLOC al municipi ha explicat que “al llarg d’aquests anys, hem estat atents a projectes com els de la plaça Monrúbio, la falta de servei de llum a les noves cases dels nous carrers, les deficiències en l’acabament de la urbanització d’aquestes zones noves; el servei de recollida de fem i d’oli; i, per suposat, el PGOU, que actualment està en tramitació, entre d’altres assumptes”.

“Junt a molts veïns i veïnes del municipi, vam presentar diverses al·legacions a aquest darrer document, que ha de regir l’urbanisme futur del municipi. I és que l’equip de govern ha preparat un Pla General que pretén multiplicar el municipi per cinc i que deixa la porta oberta a una futura instal·lació de polígon industrial. Hem promogut i participat dels únics debats i exposicions sobre el PGOU que s’han dut a terme a Almiserà, una tasca que hauria d’haver liderat l’Ajuntament. Des de l’oposició, hem sigut l’únic partit a fer aportacions a aquest document tan important”.

Martínez ha afirmat que “des del BLOC creiem que és possible una altra manera de fer política, més transparent i participativa. Al llarg d’aquests anys se’ns ha entrebancat l’accés a la informació en multitud d’ocasions, s’ha dilatat de manera inexplicable i se’ns ha impedit transmetre, entre altres coses, el contingut dels plenaris en àudio als veïns -una mesura que afavoriria l’accés a la gestió municipal per part de les persones. És preocupant la manera de fer política de l’actual govern local. Des del BLOC estem disposats a assumir la responsabilitat de governar Almiserà d’una altra manera, amb els veïns i veïnes”.

A la trobada també va estar present Pepa Izquierdo, secretària comarcal del BLOC, que va recolzar la tasca de Xavier Martínez com a regidor: “des que el BLOC està present a l’Ajuntament, tot i les dificultats que posen des del govern, ja no poden actuar amb la mateixa llibertat; i això es fa visible a cada plenari, on aportem la major part de propostes i on fem un seguiment exhaustiu de la realitat local i de les necessitats del veïnat”.

Jornada d’Innovació Organitzativa.

Aquesta valoració va tenir lloc en el marc d’una jornada amb l’Equip d’Innovació Organitzativa del BLOC, on van participar representants dels col·lectius locals del partit a la comarca. En la jornada es van tractar diversos aspectes com l’eficiència política, el foment de les dinàmiques de la política “de baix cap a dalt” i les perspectives electorals del BLOC a la Safor-Valldigna. A la jornada, estigueren presents José Beteta i Rafael Oliver, tots dos membres d’aquest equip que ha estat impulsat des de la Secretaria d’Organització del BLOC.